Cistell, bosc i una mica de criteri
A la tardor, els boscos de l'Alt Urgell fan una olor concreta: pi, terra humida i, si hi ha sort, rovelló ben eixerit. No cal ser expert per notar-ho. Cal, això sí, saber què fas quan et treus el barret i comences a mirar el sòl d'agulla amb ulls diferents.
El repertori clàssic
Rovellons (o pinetells, aquí en diem de les dues maneres), ceps, rossinyols, camagrocs, llenega negra, fredolics i, amb molta sort, l'ou de reig. Aquest és el set-list habitual dels boscos catalans, i a l'Alt Urgell surten quan la pluja i la fresca s'alien com Déu mana — normalment a partir de les primeres llevantades de tardor. Els fredolics són els resistents del grup: allarguen el bis fins ben entrat l'hivern, d'aquí el nom. I si véns a la primavera, no et pensis que el bosc dorm: hi apareixen les múrgoles, petit tresor per a qui sap on mirar.
On anar
No cal anar gaire lluny de Peramola per fer diana:
- Sant Joan de l'Erm (Castellbò): pinedes de manual, pi roig i pi negre, algun avet discret.
- La Vansa–Tuixent: fondalades humides que amaguen sorpreses.
- Muntanya d'Alinyà: mosaic d'ambients ideal per camagrocs.
- Peus del Cadí: la combinació perfecta de prats, obagues i rouredes.
Porta brúixola (o seny, que sovint fa el mateix servei) i ulls atents al terra.
Fires, per si vols allargar el pla
A finals d'octubre, Coll de Nargó vesteix de festa la seva Fira del Rovelló: parades, esmorzars populars i aquella olor de planxa que fa salivar mig poble. Uns dies més tard, la Seu d'Urgell celebra la Fira de Sant Ermengol, on el bolet comparteix protagonisme amb el formatge i l'artesania.
A taula
Dos clàssics que no fallen mai:
Rovellons a la brasa — nets, peu amunt, sal, oli, all i julivert. Forn suau, un raig de suc de taronja, i pa a punt per netejar el plat.
Fricandó amb moixernons — vedella fina, sofregit amb paciència i moixernons hidratats. L'endemà, encara millor. Això últim no és opinió, és llei de cuina catalana.
Una nota, sense fer-ne un sermó
Respecta pistes i propietats, no remenis el sòl com si busquessis tresors amagats, talla el bolet net i mai et mengis res que no identifiquis al cent per cent. La sostenibilitat del bosc és cosa de tots: millor tornar amb el cistell mig ple i el bosc sencer que a l'inrevés.
Si vens a Cal Quimet a la tardor, guarda't un matí per això. No cal experiència prèvia — nosaltres et podem orientar cap a les zones més amables — i quan tornis, la pèrgola i la barbacoa ja saben exactament què fer amb el que portis a la cistella.